avenir
Note: inf.
Significati
-
accadere, avvenire, succedere
- E ben sol aisso avenir (inf.) (Flamenca, anon. v.3453)
- e per cesta rason s'ave (3 pr.ind.) (Flamenca, anon. v.2381)
- Uns jorns s'avenc que vis faili (3 perf.ind.) (Flamenca, anon. v.1386)
- que l disses so que l'avenra (3 fut.ind.) (Flamenca, anon. v.1839)
- per ren que il n'avengues soisebre (3 imperf.cong.) (Flamenca, anon. v.407)
- Flamenca dis, que no i tarzet..avengut (part.pass.) (Flamenca, anon. v.6779)
- faire los motz avenir (cat. locuz.v.) (Flamenca, anon. v.7090)
- e tot qant en pot avenir (BdT 016,016, Albertet de Sestaro v. 31)
- car ben aven soven (BdT 016,002, Albertet de Sestaro v. 18)
- Aqest jois m'avegna (BdT 016,007a, Albertet de Sestaro v. 29)
- car enaissi de vos m'ave (BdT 236,005, Guilhem de la Tor v. 17)
-
arrivare, provenire, derivare
- E dirai vos don so ave (3 pr.ind.) (Flamenca, anon. v.7549)
- vos avenia, eissamen (3 imperf.ind.) (Flamenca, anon. v.5388)
- don so avenc non conoissia (3 perf.ind.) (Flamenca, anon. v.6673)
- non voil que per orat m'avenga (3 pr.cong.) (Flamenca, anon. v.4718)
- anz voill servir tan c'al ric joi aveingna (BdT 016,003, Albertet de Sestaro v. 16)
- com li poc mals avenir (BdT 236,009, Guilhem de la Tor v. 26)
-
riuscire, pervenire
-
arrivare, giungere, sopraggiungere
- Mais, s'una ves posc avenir (inf.) (Flamenca, anon. v.5510)
- e si· fai mal, a! Merces s'en avegna! (BdT 016,014, Albertet de Sestaro v. 16)
-
addirsi, convenire, esser d'uopo
- e cant hom lo cassa, que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir (Aisi son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias, anon. v. 56-57)
Locuzioni
- faire avenir
- disporre bene
- faire los motz avenir
- mettere nel giusto risalto le parole (Flamenca, Anon.)