ferir
Note: inf.
Significati
-
colpire; dare, infliggere (detto di un colpo)
- li rosada esdeven niens cant le solels la fier e sa calor la beu (cat. 3 pr. ind.) (Libre de Sidrac, Bertran Boysset v. 1046)
- uns autres angels desendet amb una espasa de fuoc e feri lo diable (cat. 3 perf. ind.) (Libre de Sidrac, Bertran Boysset v. 406)
- e ve.vos un lam deves lo sel e feric sobre aquel'ymage ques era lor dieus (cat. 3 perf. ind.) (Libre de Sidrac, Bertran Boysset v. 226)
- De mi ferir non aiat cauzimen.(inf.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.1619)
- Et en l'autruei de grans colpes ferrir.(inf.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.1593)
- E fer lo duc dejos per l'espaular.(3pr.ind.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.379)
- Gran cops si fero ses totas pietatz.(6 pr.ind.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.1759)
- Be lo feri aicel desbatigat.(3 pass.rem.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.1746)
- Qu'ieu vos ferriei a mon esforssamen.(1 fut.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.1620)
- Ferrem lo porc, senher, et ieu e vos.(4fut.) (cat. v.) (Daurel e Beton, anon. v.341)
- Baisso las astas e fero.is duramen.(6 pr.ind.) (cat. v.rifl.) (Daurel e Beton, anon. v.1622)
- e n'Archimbautz fer y tan gent (3 pr. ind.) (cat. v.) (Flamenca, anon. v. 7019)
-
bussare
-
essere feriti, colpiti (dalla piaga d'amore)
- C'ab sa douz'amor mi fer (BdT 016,020, Albertet de Sestaro v. 13)
-
ferire
- e son ardit e feront demanes (BdT 016,017, Albertet de Sestaro v. 12)
- pero s'amors m'agra ferit sotz l'ala (BdT 016,013, Albertet de Sestaro v. 39)
Locuzioni
- ferir lo colp, colps
- menare un colpo, colpi